Enmig de la crisi i competint a la Champions


Enmig de la crisi, ens oblidem moltes vegades que no tot és negre. Que hi ha sectors que continuen funcionant bé a casa nostra. I fins i tot milloren. Ahir, per exemple, es feia públic –amb poc ressò– que a Catalunya han crescut les exportacions agroalimentàries d’un 9,2% el primer semestre del 2020, de manera que s’hi manté el superàvit comercial. En parlem poc i és injust, perquè el sector agroalimentari ha esdevingut un dels motors de Catalunya per a combatre els efectes econòmics de la pandèmia de la covid-19.

Sabíeu que la facturació d’aquest sector equival a més del 16% del PIB català i, per tant, és un dels capdavanters i un hub de referència a Europa? Doncs, sí. El conjunt del sector agroalimentari i la indústria auxiliar té –segons dades del 2017– 164.372 treballadors i origina un volum de negoci global de 38.205 milions d’euros. L’integren 57.423 explotacions agràries, 3.922 indústries d’alimentació i begudes i 436 establiments de la indústria auxiliar. Com veieu, no s’hi compta la distribució. I, a més, la indústria transformadora d’aliments de Catalunya equival al 24% de la xifra de negoci de tot l’estat espanyol.

N’he volgut parlar amb Ramon Sentmartí, director gerent de PRODECA, una empresa pública adscrita al Departament d’Agricultura, que proporciona serveis de suport en internacionalització i comerç exterior a aquest sector. I les seves explicacions són ben interessants en aquests temps de foscor. M’ha destacat un parell d’aspectes que fan de bon saber.

En primer lloc, m’ha explicat que, malgrat Trump i els aranzels, el Brexit i el coronavirus, les exportacions del sector van a contracorrent de la major part de sectors i continuen creixent, mentre van obrint mercats: ja exporten a gairebé dos-cents països, amb una última i especial novetat, que és la Xina. També és molt important de saber que creix més de pressa la facturació que no el volum, i això vol dir que exportem productes de més valor afegit. ‘Competim a la Champions, pels productes i pel servei que donem’, m’ha dit. És cert que no tots els subsectors van a la mateixa velocitat, com el vinícola o el canal ‘horeca’ (la indústria que prepara i serveix menjars i begudes al mercat que concentra hotels, restaurants i cafeteries).

Crec que el fet més important és que, mirant endavant, el sector agroalimentari català té un gran potencial de futur gràcies a una demanda mundial creixent de productes amb valor afegit. Alineada amb els mercats més exigents, Catalunya és un dels clústers agroalimentaris capdavanters i referents a Europa, amb productes de valor afegit amb una àmplia varietat d’aliments i begudes de qualitat, alts nivells de seguretat alimentària i capacitat d’innovació i d’adaptació a les principals tendències de creixement.

Crec que és bo –i necessari– de recordar avui que no tot va tan malament com el pessimisme regnant ens empeny a creure. Aquí en tenim un bon exemple.